Josep M. Llompart i Miquel López Crespí (II)

Josep M. Llompart i l’antifranquisme a les Illes (II)


Per Miquel López Crespí, escriptor



A patir d'aquella carta d'ànims i de suport a la meva inicial vocació literària, els contactes amb Llompart sempre foren enriquidors. Vaig col.laborar amb ell quan dirigia "La Columna de Foc" a "Última Hora", i sempre, quan li duia els meus articles al despatx de l'Editorial Moll, tenia un moment per a parlar de la situació política i cultural de la terra, encoratjant qualsevol actitud que, de protesta i justa revolta, pogués sortir de la joventut mallorquina.
Ens trobàrem encara moltes més vegades, a reunions de la clandestinitat, en la fallida provatura de muntar el Pen Club, arran de la concessió de diversos guardons literaris (el primer que em va concedir fou el "Llorenç Riber" de narrativa l'any 1972; el darrer, el Premi de les Lletres, per la meva obra Notícies d'enlloc l'any 1987). Mentrestant, l'OCB que tan encertadament dirigí, ens serví, amb el seu consentiment, per a centenars i centenars de reunions que a poc a poc anaren enfortint els partits d'esquerra de les Illes.
Fer una relació extensa de les accions i activitats en les quals col.laboràrem plegats seria una ximpleria. Foren moltes. Contactes, juntament amb Antoni Serra i diversos partits d'esquerra, per a portar les despulles de Gabriel Alomar; reunions per a l'èxit de la manifestació per l'Autonomia. La darrera vegada que el vaig anar a cercar per una acció estrictament política fou quan, com a Vice-President de l'Ateneu "Aurora Picornell", necessitàrem la seva col.laboració per a convèncer al batle socialista Ramon Aguiló de la necessitat de posar el nom d'Aurora Picornell a un carrer del Molinar. La dirigent comunista havia estat assassinada pels falangistes l'any 37, al cementiri de Porreres, amb altres companyes, i era hora que la ciutat pensàs en la necessitat de servar la memòria dels homes i dones que donaren la vida per la llibertat. Com sempre, com tenia per costum, sense reticències de cap tipus, col.laborà activament en tot el que li demanàrem.
Un dels fets que més influència tingué en el meu esperit fou l'actitud decidida que va prendre en defensa dels presos polítics de l'OEC quan, anys endavant, com a militant d'esquerres, vaig ser detingut i empresonat. Era a les acaballes del franquisme i funcionava a Mallorca una Assemblea d'Intel.lectuals de les Illes que ell presidia. Quasi ningú volgué firmar la carta en solidaritat amb els companys que havíem estat empresonats. Tothom girava l'esquena als amics que la feien córrer entre la gent més significativa i coneguda del ram de la ploma. ¿Qui són aquests tres empresonats? Demanaven alguns. Els detinguts érem en Jaume Obrador, en Pep Capó i jo mateix, agafats per la Social arran de la presentació pública del partit. ¿Comunistes? No em volem saber res, de nacionalistes radicals! I no signaven. La carta, grogosa pel pas dels anys, encara la guard com un tresor en el meu arxiu. La va lliurar -firmada també per Jaume Pomar- al Governador Civil i textualment deia: "L'Assemblea d'Intel.lectuals de les Illes no pot passar per alt els darrers fets repressius que han colpejat a la classe obrera i a diferents lluitadors de diversos partits polítics només per haver gosat proclamar la seva llibertat i el seu dret a opinar i a intervenir lliurement dins aquest present nostre. La nostra tasca d'intel.lectuals ens fa més sensibles a alguns dels valors fonamentals que són garantia d'una societat justa i solidària... Per tot això, nosaltres, intel.lectuals demòcrates, ens solidaritzam amb la protesta pública exercida per tots els lluitadors mallorquins". Finalment exigia la nostra llibertat immediata.

Més endavant coincidirem en l'homenatge a la dirigent del Front Popular Aurora Picornell. Ho record com si fos ara mateix. Era el matí de dia 17 de gener de 1987. Les nou en punt. L'indret: un conegut bar de la plaça de Santa Eulàlia. Feia temps que l'Ateneu Popular "Aurora Picornell", del qual érem màxims responsables Lila Thomàs, Francesca Bosch i jo mateix, tenia la intenció de retre un homenatge a la dirigent comunista, defensora dels drets dels treballadors de les Illes, Aurora Picornell. N'Aurora Picornell havia estat assassinada pels feixistes mallorquins en la matinada del cinc de gener de 1937. Havien passat ja deu anys d'ençà les primeres eleccions democràtiques i l'oblit, l'amnèsia històrica, es feia cada vegada més fonda. Retre un homenatge públic als homes i dones que donaren la seva vida per la llibertat, esdevenia, per als socis i simpatitzants de l'Ateneu "Aurora Picornell", un acte d' estricta justícia. A poc a poc, aquell matí del 17 de gener, començaren a comparèixer els intel× lectuals i dirigents de l'esquerra mallorquina que moments després aniríem a veure el batle de Ciutat, Ramon Aguiló, per a demanar-li que el consistori dedicàs un carrer a la dirigent obrera assassinada pels feixistes feia cinquanta anys.
El primer a comparèixer va ser Guillem Gayà, membre del PCB, antic dirigent comunista mallorquí (ingressà en el PCE l'any 1931). Després, l'estimada i recordada Maria Plaza, la vídua del dirigent socialista Andreu Crespí. A poc a poc hi comparegueren en Josep M. Llompart de la Peña, en Gabriel Janer Manila, en Miquel Ferrà i Martorell, n'Antoni Serra, en Ferran Gomila, en Guillem Ramis (del Moviment Comunista de les Illes, MCI), la mateixa Francesca Bosch, en Bartomeu Sancho (del PASOC) i alguns altres polítics i intel× lectuals.
La carta que l'Ateneu volia fer arribar al consistori ciutadà i que va ser reproduïda en el núm. 59 de Nostra Paraula, la revista del PCB(PCPE), deia:
"Els sotasignants, treballadors i treballadores, intel× lectuals i professionals de les Illes immersos en la tasca de recuperació de les senyes d'indentitat del nostre poble i de l'esquerra, i que d'ençà fa molts d'anys lluitam pel recobrament de la nostra història, silenciada i perseguida en temps de la dictadura franquista, pensam que en apropar-se el cinquantenari de l'afusellament -el gener de l'any 1937- de la dirigent comunista i lluitadora per la llibertat i pels interessos dels treballadors, Aurora Picornell, és la data adequada per retre públicament el merescut homenatge que tots els represaliats pel franquisme es mereixen per part del nostre poble, Pensam que, a més dels actes que en la seva memòria s'organitzaran, seria molt important que l'Ajuntament de Ciutat, tal com en el seu moment féu en dedicar uns carrers en homenatge als destacats lluitadors populars i intel× lectuals d'esquerra Emili Darder, Gabriel Alomar, Llorenç Bisbal, etc., també li dediqui un carrer a la barriada del Molinar -barriada en la qual va desenvolupar bona part de la seva activitat cultural i progressista n'Aurora Picornell. Per això demanam a l'actual consistori aquest acte de pura justícia històrica en el camí de la recuperació del nostre passat col× lectiu i de recobrament de les nostres personalitats més destacades en la defensa del poble treballador i de les classes populars mallorquines.
Palma, 17 de gener de 1987".
Signàvem el document, entre molts d'altres intel× lectuals i dirigents de l'esquerra mallorquina: Guillem Gayà, Maria Plaza, Josep M. Llompart de la Peña, Francesca Bosch, Ferran Gomila, Gabriel Janer Manila, Bartomeu Sancho, Miquel López Crespí, Pere Bordoy Pons, Rosario Ribeiro, Miquel Ferrà Martorell, Guillem Ramis, etc, etc.
El mateix dia (17-I-87), coincidint amb la reunió abans esmentada en el bar de la plaça de Santa Eulàlia que serviria per a intercanviar les darreres opinions abans d'anar a veure el batle de Ciutat Ramon Aguiló, el diari Baleares es feia ressò de la campanya de divulgació que, des de feia setmanes, portaven a terme la direcció i els socis de l´Ateneu Popular "Aurora Picornell". Record ara mateix les innumerables reunions per a concretar detalls fetes a casa de l'inoblidable company d'esperances i de lluites, el tinent Rafel Morales i la seva esposa, n'Assumpta Massanet. Reunions on hi eren presents recordats amics de lluita del temps de la República, com el ja traspassat Gaspar Soler, o amics com Manel Domènech, la mateixa Francesca Bosch, en Pep Valero, na Lila Thomàs, en Miquel Rosselló, etc, etc.
El Baleares, fent-se ressò de la nostra campanya de divulgació de l'homenatge a les víctimes del feixisme deia:
"El Ateneo Popular 'Aurora Picornell' solicitará hoy al alcalde de Palma, Ramón Aguiló, que una calle de la ciudad lleve el nombre de esta dirigente comunista, víctima de la represión durante la guerra civil.
'Una representación del Ateneo Popular que lleva su nombre, y de diferentes personalidades del mundo de la política y de la cultura se entrevistarán hoy con el alcalde de Palma, Ramón Aguiló, para solicitar que una calle de la ciudad conmemore a Aurora Picornell... El alcalde recibirá a una representación del Ateneo Popular 'Aurora Picornell' y a estas personalidades reseñadas a mediodía de hoy".
L'endemà, el mateix diari Baleares escriu (amb una fotografia en la qual es pot veure Ramon Aguiló, Josep M. Llompart, Lila Thomàs, Gabriel Janer Manila, Miquel López Crespí, Ferran Gomila i Bartomeu Sancho):
"El poeta y escritor Josep M. Llompart de la Peña, leyó, en nombre del grupo de personas que acudieron a Cort, la solicitud al alcalde. Llompart puso de relieve que el consistorio presidido por Aguiló había dedicado diferentes calles y plazas de la ciudad a la memoria de personas que se habían destacado por defender los intereses democráticos durante el período republicano. A este respecto recordó que nombres como el de Llorenç Bisbal -alcalde de Palma en los primeros instantes republicanos-, Alexandre Jaume, diputado socialista también víctima de la represión, Emili Darder, último alcalde republicano, y a otros dirigentes históricos del socialismo, se les había rendido un homenaje dedicándoles una calle".
Record que n´Aguiló acceptà de seguida la nostra proposició. No hi hagué cap entrebanc per la seva part. El diari recull fidelment les paraules del batle: "Transmitiré a mis compañeros de corporación este deseo, y tengo la seguridad que será bien acogido". En efecte, com hem dit abans, no hi hagué cap problema per part de l'Ajuntament de Ciutat per a dedicar un carrer de la barriada del Molinar a n'Aurora Picornell.
Un poc més endavant, la crònica de Baleares finia amb aquestes paraules:
"A la entrevista con el alcalde de Palma estuvieron presentes, además de Josep M. Llompart, la dirigente del Partido de los Comunistas de Baleares (PCB), Francesca Bosch, el líder del PSOC, Bartlomé Sancho, los escritores Miquel López Crespí y Antoni Serra...".